Aner

1/ Aquest matí, en algun poble del Penedès, un home de 60 anys ha carregat 3.000 quilos de raïm. Es temps de verema. Li han ofert 40 cèntims el quilo. Un sou de mileurista per tres mil quilos de raïm que ha tardat un any en conrear, cuidar i veremar. Produir-los li'n costa 55 cèntims. Perd 15 cèntims per cada quilo on s’hi ha deixat l’esquena. Aquest fil explica per què. I no us agradarà el final. 🧵

Quinze mesos. Tretze departaments. Una comissió interdepartamental presidida pel president de la Generalitat. I les ulleres per mirar l'eclipsi es van comprar a dit, quaranta euros per sota del límit legal. He obert els contractes de l'eclipsi del 12 d'agost, un per un. Això és el que hi ha: 🔸 Ulleres certificades d'observació: 14.959,92 € Contracte menor. El llindar que obliga a licitar és de 15.000 €. Falten 40,08 €. Un 0,27%. Adjudicat a una botiga d'astronomia el contracte públic més gros de la qual, fins ara, havia estat de 1.060 €. 🔸 Assessorament científic (Ajuntament de Tarragona) 14.500 € Contracte menor. El 96,7% del llindar. 🔸 Web de l'eclipsi 13.987,50 € Contracte menor. El 93,2% del llindar. I tres mesos després, "ampliacions" de la mateixa web per 2.349,90 €. Al mateix proveïdor. Més allotjament, més manteniment, més seguretat: cinc adjudicacions directes en cinc mesos pel mateix objecte, que sumades fan 17.506 € i superen el llindar que cap d'elles, per separat, no tocava. 🔸 Un podcast sobre eclipsis solars 21.899 € Aquest sí que va anar per procediment obert. S'hi va presentar un sol licitador. Total identificable: 88.675 €. Gairebé tot per la via que no exigeix competència. I aquí no hi ha res il·legal. Cada contracte, per separat, compleix la llei escrupolosament. El problema és un altre, i és pitjor: Un esdeveniment que se sabia amb quinze mesos d'antelació es va acabar comprant com si hagués passat de sobte. Quinze mesos donen de sobres per licitar unes ulleres. La comissió es va crear el maig del 2025. Les ulleres es van comprar el març del 2026. Hi havia temps. Hi havia previsió. Hi havia tretze departaments. I es va comprar a dit. Perquè la comissió no servia per comprar ulleres. Servia per anunciar que es compraven ulleres. I quan va arribar el dia, ja ho sabeu: Sants col·lapsat, l'estació de Tarragona precintada, nou quilòmetres de cua a l'A-2, un home hospitalitzat. Havien demanat a la gent que no agafés el cotxe. La gent va fer cas. El tren no hi era. Un país que dedica quinze mesos a preparar un minut i mig de foscor i acaba comprant-ho tot amb contractes menors no té un problema de recursos. Té un problema de mètode. 📊 Tot verificable a menjometre.cat