Batut de Coco

Has aconseguit encadenar gairebé totes les bajanades possibles en un sol comentari. El català no neix al segle XX. Al segle XX es codifica normativament, com fan totes les llengües modernes. Dir que Fabra va crear el català és com dir que la Real Academia va inventar el castellà. És confondre una gramàtica amb una llengua, que ja és nivell turista de filologia. Abans de Fabra tens les Homilies d’Organyà, el català jurídic medieval, Ramon Llull al segle XIII, les Cròniques, Bernat Metge, Ausiàs March, Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc. O sigui, segles de llengua escrita, literatura, pensament i administració abans que Pompeu Fabra nasqués. Devia ser molt hàbil, Fabra, per unificar una llengua que ja feia set-cents anys que produïa textos. Això del llemosí tampoc vol dir el que et penses. Va ser un nom antic, confús i sovint literari per referir-se al català antic o a la llengua culta medieval. No és cap prova que el català fos un dialecte occità. És una etiqueta històrica mal usada que alguns avui reciclen perquè els queda gran dir simplement català. Tampoc és veritat que Fabra agafés el dialecte barceloní i el disfressés de llengua. La norma moderna parteix del català central, sí, però incorpora criteris de tot el domini lingüístic i formes clàssiques. Precisament per això no escrivim com parla qualsevol barri de Barcelona. I la cirereta és això de l’apropiació valenciana. Ausiàs March i el Tirant no són material robat per cap conspiració fabriana. Són literatura medieval escrita dins el mateix sistema lingüístic que avui anomenem català en termes generals i valencià al País Valencià. Que una llengua tingui noms territorials no la converteix en quatre llengües diferents. En resum, has confós codificació amb naixement, nom històric amb filiació lingüística, dialectes amb llengües i literatura valenciana amb botí de guerra. No has fet una tesi. Has fet una paella de tòpics anticatalans amb el foc massa alt.