Jordi Deleixample retweeted
Encant d'explicar-t'ho! Quan a la metròpoli governa el poli dolent i el llop, és a dir PP-VOX, l'independentisme puja. Va passar amb la majoria absoluta d'Aznar que va donar ales a l'ERC de Carod Rovira que aleshores anava d'independentista. Va arribar Rodríguez Zapatero (PSOE) que com a policia bo i fent la guineu, va prometre un nou estatut, que no va complir, va entabanar i enlluernar Maragall, Carod i Puigcercós, i l'independentisme va davallar. Va tornar arribar el llop i el poli dolent amb el govern del PP-VOX amb Rajoy i ens va catapultar a la victòria històrica de l'1-O de 2017 que Junts, ER i CUP van desaprofitar. I no només això, Puigdemont i Junqueras van substituir el poli dolent, Rajoy, pel poli bo (Sánchez) que els va encisar, entabanar i enlluernar com ja havia passat amb Zapatero, Carod i Puigcercós i amb vuit anys ens han duit a la catàstrofe actual: desmobilització, frustració, caos, divisió, desconcert, divisió i tots contra tots, caos de Rodalies, ràbia, crispació, etc. però, som davant el final d'un cicle on Mas, Puigdemont, Junqueras, Rull, Turull, Rufián, Colau, Salellas... estan tan acabats i desprestigiats com Montilla, Carod i Puigcercós al seu moment.
A partir del 29-N tonarem a tenir enfront el llop i el poli dolent de Felipe VI (PP-VOX) que ens durà el xoc de trens definitiu en el qual conquistarem la República Catalana perquè a hores d'ara ja sabem perfectament com funciona el colonialisme espanyol, el CNI, jutges, fiscals, ATE, la UCO, la UDEF, Villarejo, GC, CNP, atemptats de bandera falsa gihadista, Brunete mediàtica, IBEX-35, Pegasus, etc.
Fa més bon lluitar contra el llop i el poli dolent que contra la guineu i el poli bo. Que consti que aquesta idea no és meva sinó de Malcom X que me la va ensenyar fa més de 40 anys, a mitjans anys 80.
Replying to @vagadefam
Pot desenvolupar millor aquesta idea: "donarà la l'empenta final que necessita el procés independència de les colònies"?
En positiu o en negatiu?
Jordi Deleixample retweeted
Ara m’agradeu!
‼️Ens defensem amb pactes, o ataquem amb un no?
Tu decideixes. El 29-N, vota @alhora_cat. #ForaEspanya
Jordi Deleixample retweeted
Hi ha espai per una nova comunicació política, i agradi o no @alhora_cat l’està fent.
Hi ha espai per una politica independentista diferent a l’habitual i @alhora_cat vol fer-la.
Donem-li l’oportunitat, no hi tenim res a perdre quan ERC i Junts només aspiren a resistir.. #Atac
Pedro Sánchez ha fet servir el Guernica de Picasso per fer campanya electoral.
El que no diu ningú és que fa servir els bombardejos de Gernika per fer por a bascos i catalans.
Són amenaces buides. Prou cedir.
Fora Espanya, Sí a Catalunya.
alhora.cat
Jordi Deleixample retweeted
🔴 «Fora Espanya» a la façana del Congrés: acció sorpresa d'@alhora_cat a Madrid
✍️ @Ferrancm naciodigital.cat/politica/fo…
Jordi Deleixample retweeted
Avui a mitjanit faré una aportació a la Campanya d'Alhora.
Donaré un euro per cada retuit.
alhora.cat/aporta/
Jordi Deleixample retweeted
Una vegada em van convidar a un podcast català per parlar dels «charnegos». Sembla que, sent filla d’andalusos, alguns es pensen que no pots ser una altra cosa. Els vaig dir que jo no sóc «charnega», que sóc catalana, que la meva família estava profundament agraïda a Catalunya —on van arribar sent molt pobres i van aconseguir progressar gràcies al seu esforç. Tant era així que el meu avi, de Màlaga, tenia la senyera penjada a casa seva; el meu pare, Guàrdia Civil, la duia a l’uniforme —i estudiava el B2 de català—, mentre que els meus pares havien vetllat perquè jo fos plenament escolaritzada en la immersió lingüística i els cau la baba quan parlo un català impecable.
No els devia fer gràcia tot això, i mai no es va produir l’entrevista. Massa clixés sobre la immigració andalusa i els catalans, amb els primers sempre presentats com a suposats «marginats» i els segons com a burgesos malvats. Doncs, mira no: a la meva família li van donar una terra d’oportunitats i d’ascensor social, on ells i els seus fills també hi tenien cabuda.
Los barrios populares de Barcelona los construyeron la gente trabajadora migrante que vino de Extremadura o Andalucía, y ellos también vinieron a trabajar sin ningún tipo de ayuda. Esperimentaron la discriminación de ser considerados de segunda clase y cuando ahora escuchan discursos racistas en sus barrios salen a decir no, aquí no.
Jordi Deleixample retweeted
Petit recordatori que la vaga amb més seguiment d’aquest segle a Catalunya va ser la del 3-O de 2017. I tot sense CCOO ni la UGT.
Jordi Deleixample retweeted
És molt graciós que en Martín ens expliqui que Madrid ha crescut tant en PIB per càpita gràcies a l'arribada de llatinoamericans treballadors, i no dels ganduls, quan ell sap tan bé com jo que molts dels llatinoamericans més ambiciosos i qualificats prefereixen emigrar als Estats Units, no a Espanya.
Encara és més graciós que atribueixi aquest creixement a la immigració llatinoamericana quan les dades oficials del Ministeri de Treball indiquen que els treballadors de nacionalitat americana guanyen, de mitjana, MENYS que els africans que tant critica (18.725,6€ vs. 18.951,1€), un 28% menys que els europeus comunitaris (25.950,8€) i un 35% menys que els espanyols (28.662,5€).
I que, en canvi, obviï el forat negre en què s'ha convertit Madrid, absorbint bona part de l'activitat econòmica i productiva del seu entorn per construir el «Gran Madrid» a cop de talonari públic, en un joc de suma zero absurd i desastrós per a Castella. I tot plegat, mentre els madrilenys es veuen obligats a pagar preus de Nova York per un catau sense finestres al barri de Salamanca...
A Catalunya, Martín, tenim molts problemes a resoldre, però molts d'ells són circumstancials i reversibles.
El que em sembla d'una arrogància i una ignorància extraordinàries és que tinguis la barra de qualificar de «càncer nacionalista» la societat catalana, que ha fet aportacions a la cultura, la ciència i el progrés de la humanitat que molts països sencers no han estat capaços d'igualar.
Veuràs, episodis de decadència similars, i de molt pitjors, els hem viscut multitud de vegades al llarg dels últims tres segles. I, malgrat tot, Catalunya és el bressol de figures com Miró, Tàpies, Dalí o fins i tot Picasso, inexplicable sense Barcelona; arquitectes com Gaudí i Domènech i Montaner o urbanistes com Ildefons Cerdà; cuiners com Ferran Adrià, els germans Roca o Carme Ruscalleda, que han revolucionat la gastronomia mundial; esportistes com Kilian Jornet, Toni Bou o Marc Márquez, que dominen amb mà de ferro les seves respectives disciplines, i una institució com el Barça, amb una Masia única al món que, de la mà de Cruyff, ha format generacions de futbolistes guanyadors extraordinaris; científics de talla mundial com Joan Oró, Ramon Margalef, Valentí Fuster, Joan Massagué o Josep Baselga; i una tradició industrial i emprenedora que, des de la Revolució Industrial fins avui, ha estat capaç de construir multinacionals com Grifols, Puig, Mango, Fluidra o Hipra i convertir Catalunya en un dels pols industrials, científics i tecnològics a Europa.
I per si tot això fos poc, fins i tot vam tenir un paper destacat en el naixement de la teva Argentina independent! Dos catalans de Mataró, Domènec Matheu i Joan Larreu, van formar part de la Primera Junta de Govern de 1810, i Blai Parera, format a Catalunya, va compondre la música de l'himne nacional argentí. Ironies del destí...
I tot això no és fruit de la casualitat. És el resultat d'una societat amb una identitat pròpia, una cultura del treball, una tradició associativa i una capacitat extraordinària de generar talent, innovació i riquesa, fins i tot en les circumstàncies més adverses, com ho és pertànyer a un Estat fallit com Espanya.
Per això, Martín, no confonguis els problemes conjunturals de Catalunya amb una decadència irreversible. Els governs passen, les polítiques canvien i els cicles econòmics es capgiren. Però el talent, la cultura, les institucions i la tradició emprenedora d'un país no desapareixen d'un dia per l'altre.
Catalunya no és el producte d'una conjuntura política ni d'un cicle econòmic favorable. És el resultat de segles d'història, d'una societat que ha estat capaç de reconstruir-se després de guerres, derrotes, dictadures i tota mena d'adversitat i de tornar a situar-se a l'avantguarda del progrés europeu una vegada i una altra.
Fa segles que ens doneu per acabats. I fa segles que us equivoqueu. Tranquil, @martinvars, que Catalunya continuarà produint genis, empreses i riquesa molt després que les teves lliçons sobre la nostra decadència hagin caigut en l'oblit.
Cuando llegué en el 95, España era un gran país y una inspiración. Hoy es un país en decadencia, con una excepción: Madrid, que a diferencia de Barcelona, Bilbao y tantas otras, ha ido a mejor.
En el 95, Cataluña era la primera economía de España. Hoy lo es Madrid, con el 20% del PIB y 47.220 euros por habitante, frente a 42.492 en el País Vasco y 39.199 en Cataluña.
¿Por qué Madrid se libró de la decadencia? Porque aunque por toda España casi nadie tiene hijos y hace falta inmigración Madrid recibe sobre todo inmigración compatible: venezolanos, colombianos, peruanos y ecuatorianos, que ya hablan español y comparten nuestra cultura y religión. Porque Madrid da menos ayudas sociales y así atrae a los menos vagos. Porque cobra menos impuestos incluyendo el del patrimonio que ahora el socialismo le roba pero que esperemos que pronto se rectificará. Porque tiene más ética de trabajo en promedio. Y porque vota a la derecha: el PP gobierna Madrid desde 1995, el año en que llegué y la derecha atrae a menos vagos.
Mi esperanza es que en estas elecciones toda España gire a la derecha y termine con el cáncer socialista y nacionalista. Los socialistas crean una sociedad de vagos quejicas y así destruyen el mismo estado de bienestar que dicen defender. Los nacionalistas viven llorando de no tener su país aunque tienen enormes autonomías y apilan chiringuitos inútiles que hunden su economía sobre regulada.
Que se acabe el vago, sea español o extranjero. Estado de bienestar solo para los niños, los enfermos y los ancianos. El resto, a trabajar.
Solo trabajando se construye un gran país. Así era la España que conocí en el 95, y así espero que sea la del futuro.
El 29N, a votar a la derecha y a terminar con el tumor socialista.
Jordi Deleixample retweeted
1. Aquesta és la llista dels 50 millors restaurants del món 2026. La de Best Restaurants. Mireu-la bé: 28 països, cinc restaurants a Bangkok i només dos a França. M’he passat la vida fent màrqueting i sé reconèixer una campanya quan la veig a dos-mil anys llum. 🧵👇
Jordi Deleixample retweeted
Sabeu perquè tota espanya està plena d’AVE? per CATALANOFÒBIA.
El madrid-sevilla al 92 by Felipe&Guerra va comportar ajornar in eternum el mad-bcn. I després TODA ESPAÑA MERECE AVE, no solo los catalinos.
Toda? No, tota no. Barcelona-Valencia amb una merda de tren.
Jordi Deleixample retweeted
Sabeu per què a Catalunya les dones no perden mai els cognoms en casar-se i tenen separació de béns per defecte, mentre que a Espanya i a mitja Europa durant segles la dona casada passava a ser propietat legal del marit?
La resposta és a les Constitucions de Catalunya i els Usatges, que van atorgar a la dona catalana un estatus jurídic, econòmic i polític avançadíssim i únic a Europa:
1️⃣ Independència econòmica total (Separació de béns): A Castella o Anglaterra, en casar-se, tot el que tenia la dona passava al marit i no podia signar cap contracte sense el seu permís (licencia marital). A Catalunya, les nostres Constitucions garantien la separació absoluta de patrimonis: els béns parafernals de la dona eren només seus, els administrava ella lliurement i els seus cognoms es mantenien intactes.
2️⃣ Blindatge contra els deutes i delictes del marit: El dret constitucional català protegia la dona davant la ruïna de l'home. Els creditors del marit —ni tan sols el fisc reial— mai podien embargar l'aixovar, l'escreix (la donació per noces) ni el patrimoni de la dona.
3️⃣ L'Any de Plor i la "Tenuta" (Sobirania de la vídua): Si el marit moria, la Constitució catalana atorgava a la vídua el dret d'Any de Plor (ser mantinguda amb tot l'estatus durant un any a càrrec de l'herència) i la Tenuta: es convertia en "senyora, majora i poderosa" (domina et potens) i usufructuària de tot el patrimoni familiar fins que no se li retornés fins a l'últim cèntim del seu dot. Cap hereu la podia fer fora de casa!
4️⃣ Hereves universals (Pubilles) i governants de ple dret: En absència de fills barons (o per voluntat testamentària), la dona heretava la totalitat del patrimoni i la prefectura de la casa com a Pubilla, amb exactament les mateixes obligacions fiscals i drets civils que un home. A més, pels Usatges de Barcelona, les dones podien exercir jurisdicció sobirana, governar comtats i baronies, i fins i tot presidir i convocar Corts Generals (com van fer les reines Maria de Luna o Maria de Castella amb plens poders constitucionals).
5️⃣ Obligacions i responsabilitat pròpia: Precisament perquè la llei catalana reconeixia la dona com un subjecte jurídic lliure i adult, tenia plenes obligacions de gestió: podia i havia d'exercir la tutela legal dels fills, administrar negocis i gremis, testar lliurement sense permís de ningú i respondre pels seus propis contractes.
6️⃣ El contrast amb l'ocupació espanyola: Quan el franquisme i el Codi Civil espanyol van imposar la llei castellana a les catalanes al segle XX, les nostres àvies van patir un retrocés de 700 anys: de cop, necessitaven el permís del marit per obrir un compte bancari, treballar o viatjar! No va ser fins a la Compilació del Dret Civil de 1960 i la fi de la dictadura que vam poder recuperar una part d'allò que les Constitucions de Catalunya ja garantien el 1706.
I amb la Quarta Compilació (la Constitució de la República Catalana del segle XXI) farem el pas definitiu: agafarem aquesta tradició històrica de llibertat i independència civil de la dona catalana i l'elevarem a la igualtat política, institucional i de drets humans més avançada del món modern.
Fes RT perquè tothom sàpiga quin nivells de llibertat teníem i per què restituir les Constitucions de Catalunya és mirar cap al futur! 🔖
Jordi Deleixample retweeted
📊Sondeo interno de 🍋ERC - 🗳️Elecciones generales (Cataluña):
‼️🍄Alhora sacaría el 0,6% de los votos.
Jordi Deleixample retweeted
Es tanca un cicle d'esquerres.
Tan d'esquerres, tan progressista i tan defensor de les llibertats que Pablo Hasél continua a la presó.
Jordi Deleixample retweeted
Si te engañan una vez la culpa es del otro, si te engañan dos la culpa es tuya, si te engañan tres probablemente vayas a votar a PODEMOS.
Jordi Deleixample retweeted
Alhora es presentarà a les eleccions al Congrés espanyol. El sí ha guanyat a la consulta a la militància amb un 67% dels vots i un 80% de participació.
Llancem la campanya foraespanya.cat per recollir avals. en necessitem prop de 8.000. Ajudeu-nos a arribar-hi!
Jordi Deleixample retweeted
🔴 Aquest matí, el @SindicatLloguer ha tallat l’avinguda Meridiana, una de les principals entrades a Barcelona, per reclamar l’aprovació del decret de la Mari Carmen.


































