Fundació Pare Manel

Pioners i pioneres de la marató der Catalunya MANEL POUSA (Pare Manel) Granada, 1944-2020 💜 No sé si se sap que Manuel Pousa, l’arxipopular Pare Manel, era maratonià. Va començar a córrer l’any 1982 per deixar de fumar. Li van dir que si corria una marató ho aconseguiria. La va fer, va deixar el tabac i en va córrer més de cinquanta, la primera a Barcelona un any després d’haver començat. En va fer també a l’estranger, fins i tot a Nova York. I els seus temps, producte d’entrenaments rigorosos pels carrers de Nou Barris, per Montjuïc i per la sorra de la platja de la Barceloneta, eren molt bons: va baixar de les tres hores dues vegades, les dues a Donosti, (2h55, una). El vaig conèixer a mitjans del 2010; em va dir que ja no corría perquè tenia els genolls fotuts, però caminava tot el que podia. Això sí, "...sense patir. Ja patiré quan vagi a l’infern”, em va dir. Una anècdota: l’any 2000, el mateix dia de la marató de Barcelona, va casar a primera hora a dos atletes maratonians, la Núria Ruiz i en Joan Masachs. Després de la cerimònia, els dos nubis se’n anaven a córrer la marató, i ell, engrescat, es va treure els hàbits i se’n va anar amb ells a córrer-la. Era un mossèn atípic, amic d’artistes i cantants que l’ajuden en musicals (‘Guanya’t el cel amb el Pare Manel’ n’era un de molt èxit) per recaptar diners en benefici dels exclosos de la societat. Un capellà singular que va estar a punt de que l’excomuniquessin per haver ajudat econòmicament a una noia sense recursos a avortar en una clínica.

Fa anys vaig escriure una glossa sobre un amic, pioner de la marató de Barcelona, Manel POUSA (Pare Manel).