Pinned Tweet
Aquí tens un homenatge a la llengua viva, a la memòria oral i a la manera única que tenim els catalans d'entendre el món, sovint amb una barreja de saviesa popular i escatologia fina.
joallons.cat/miscelanea/cata…
2
306
Joan V. Agustí retweeted
Parlem d'oli.
El Bobierno obliga als trulls d'oli a reservar 188.000 Tm, diuen que és per què no baixi el preu però no és exactament això.
El que no t'expliquan és que Espanya importa 206.000Tm AOVE més barat. (Dades 2025)
Procedència de la UE (Portugal, Itàlia)129.021 tones.
Procedència de fora de la UE (Tunísia, Marroc, Turquia..)77.038 tones.
Deoleo era la principal potència exportadora d'oli del món (Carbonell, Hojiblanca, Koipe i també marques internacionals com Bertolli, Carapelli, Giglio Oro i San Giorgio) i s'ha venut a les andaluses Dcoop i Acesur, creant l'oligopoli més gran del món.
Els olis AOVE de consum bàsic són barreges d'olis locals i importats, amb una qualitat menor, però compleixen amb la normativa EU.
El Bobierno vigila que és guanyin bé la vida, recorda que el PSOE amb Luis Planas, titular del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha intermediat a la venda de Deoleo a Dcoop i Acesur creant, altre cop, el monopoli de l'oli.
A qui perjudica això?. Com sempre a les petites cooperatives i trulls particulars que és tindran que menjar en patates.
Que paga el Bobern als productors per tenir emmagatzemat l'oli?. ZERO € perquè és una retirada obligatòria sense subvenció.
El cost de guardar-lo, qui el paga?. Els productors.
Però tranquils, el bobierno permetrà, aquesta collita, que la quota d'importació d'oli pugi, aquest és el tracte amb Dcoop i Acesur.
L'únic que pot fer el consumidor és anar als productors de proximitat a comprar l'oli ben lluny de totes les marques del oligopoli andalús i gaudir d'una qualitat premium.
@Revoltapagesagi
Avui se celebra… | Dies mundials i efemèrides | Joallons
joallons.cat/informatica/efe…
Un calendari per descobrir què se celebra cada dia
5
Avalua la viabilitat del teu negoci amb calculadores de preus, marges, inversió, tresoreria, comparadors jurídics, recursos per emprendre.
Calculadores, comparadors i guies per avaluar una idea de negoci, planificar les finances i gestionar la teva empresa.joallons.cat/empresa/index.h…
12
Joan V. Agustí retweeted
La periodista de TV3 que parla dels panellets a les notícies és una ignorant, diu que els panellets de coco o xocolata són innovadors! – at Banyoles, Spain
Joan V. Agustí retweeted
Es fan una foto de precampanya electoral en una estació de tren que hauria d'estar acabada fa 22 anys 🤣🤣🤣
Hem visitat les obres de la futura estació de la Sagrera, una infraestructura estratègica per a Barcelona i per al conjunt de Catalunya.
Un espai que connectarà Rodalies, alta velocitat, metro i autobusos, i que ha de facilitar els desplaçaments i reforçar el paper del transport públic.
La Sagrera representa també una transformació urbana: connectar barris i recuperar espais per a la ciutadania. Una mirada de futur que posa la mobilitat sostenible i la qualitat de vida al centre
Joan V. Agustí retweeted
Esa misma foto la tenéis con Pepe Blanco el 2009, con Ana Pastor el 2013, con Íñigo de la Serna el 2017 y con José Luis Ábalos el 2019. Felicidades, os está quedando un álbum muy chulo.
Hem visitat les obres de la futura estació de la Sagrera, una infraestructura estratègica per a Barcelona i per al conjunt de Catalunya.
Un espai que connectarà Rodalies, alta velocitat, metro i autobusos, i que ha de facilitar els desplaçaments i reforçar el paper del transport públic.
La Sagrera representa també una transformació urbana: connectar barris i recuperar espais per a la ciutadania. Una mirada de futur que posa la mobilitat sostenible i la qualitat de vida al centre
Generador de Taules Responsives | Joallons joallons.cat/informatica/tab…
14
joallons.cat/informatica/pen… Hi ha un territori sovint invisible: l'atenció. És allà on notificacions, algoritmes, titulars, missatges i estímuls competeixen per ocupar un espai limitat. No tant per robar-nos hores, sinó per decidir què mereix un instant de la nostra mirada.
Joan V. Agustí retweeted
Us ho he dit moltes vegades, però us ho vull repetir: em feu molt de bé.
La cultura és molt més que una llengua. Són els costums, el menjar, l'humor, les referències compartides i una manera d'entendre el món.
Jo, que visc lluny de la meva terra, amb vosaltres em sento una mica més a prop de casa. M'enteneu. Sabeu quan un tuit és sarcàstic, quan és irònic i quan parlo seriosament, perquè compartim uns mateixos codis.
Fins i tot coincidim en els petits plaers de la vida. Si li dic a un americà que un dels meus menjars preferits són les carxofes a la brasa, probablement es pensarà que soc un extraterrestre.
En canvi, vosaltres sabeu perfectament de què parlo.
I potser això és el que més trobo a faltar de viure a Catalunya: no haver d'explicar-me constantment per sentir-me comprès.
Gràcies per fer-me sentir a casa, encara que sigui des de tan lluny. (M’heu enganxat sentimental aquest matí)
Joan V. Agustí retweeted
Uczelnie: Studenci za często korzystają z AI, więc od teraz prace oddajemy wyłącznie pisane odręcznie.
Studenci:
Imposició lingüística? de debò?
joallons.cat/miscelanea/impo…
Si el castellà és realment una llengua perseguida a Catalunya, no hauria de ser difícil demostrar-ho. Però abans d'acceptar aquesta premissa, convé fer algunes preguntes.
2
38
Joan V. Agustí retweeted
Alguns diuen que si no saps a qui votar, vota a PACMA.
Mai.
Aquest partit defensa el dret dels animals. Però només si els gossos borden en castellà.
Joan V. Agustí retweeted
Sembla que ha tornat per destruir la poca credibilitat que li quedava.
Hi ha 1.000 maneres de criticar Junts, però ella ha triat la més abjecta: dient que no podrà caminar per Catalunya a qui porta prop d'una dècada sense poder caminar per Catalunya per culpa de la repressió. 🤮
🗣️ "Carles Puigdemont tindrà problemes per caminar per Catalunya"
☕ @AdaColau diu que el líder de Junts "haurà de respondre" al 'no' als decrets d'habitatge
📲 rtve.es/cafedidees
Joan V. Agustí retweeted
I can confirm that this is the most democratic sport in the world! Literally!
What I saw impressed me deeply. Of course, it all looks very unsafe, even dangerous. But these people have trained very thoroughly and know well what they are doing. Every step, every movement is developed in advance through lengthy training sessions. Yet the main takeaway is that this is how Catalans learn to mobilize together very quickly, to completely rely on one another, and to find a shared balance in a single breath, level by level, closer and closer to the goal. Families, friends, children, parents, and grandparents, Catalans of all nationalities and races unite this way. The stability of the tower is built on universal mutual reliance and trust. It is genuine, true human democracy, a manifestation of family and universal values without loud words, with a real sense of shared effort. The casteller movement is extraordinarily popular across Catalonia.
Here might lie the answer to the Catalan secret: the ability to mobilize very quickly, to cooperate productively and successfully to achieve great and beautiful goals. They have been learning and practicing this for decades, even centuries. Few sports in the world can be so unifying for people of all ages, genders, and nationalities at once. I think this tradition will allow Catalans to build their tower to achieve the highest goal.
They know what it means to have a shared shoulder, common stability, trust, and the courage to climb toward very complex summits. Castellers are ready for it in literally a couple of minutes. Nothing characterizes a nation better than its shared passions and traditions. The casteller movement is an impressive and beautiful testament to the Catalan spirit.
As I mentioned before: for the Balts, the choir movement was the mobilizing force; for Catalans, these clubs undoubtedly build the spirit of national unity. Casteller competitions and performances are admired by anyone who has had the good fortune to see them in person. It is only the fifth day of my trip, and once again I am truly amazed. From this day on, I look upon the castellers as heroes.
Notably, another tradition popular in Spain - bullfighting - has been banned by law in Catalonia for several years. Madrid is trying to force Catalonia to lift this ban. But Catalans do not want to allow an elaborate show of animal killing in their land. In the Catalan view, this is a brutally cruel practice unworthy of a civilized European society. The Spanish authorities disagree. Interestingly, Spanish media interpret this ban as politically motivated. In fact, several years ago, non-political animal welfare organizations requested the ban on brutal bullfighting. Seeing public support for this initiative, the Catalan Parliament banned this terrible medieval tradition. Their choice is the remarkably democratic casteller movement.
Such clubs are everywhere in Catalonia; hundreds of people from other countries come to learn, and the @BBC and other major world media dedicate special films to this unusual tradition. Shoulder to shoulder, level upon level, shared calm, shared balance, shared trust, a shared goal, shared courage, shared summits, and hearts in a single rhythm. That is the story of the Catalan castellers. That is Catalonia!





















