Nora Guiu (@NoraGuiu) header
Nora Guiu (@NoraGuiu) profile picture

Autora de Tindrem temps, relats confinats. @columnaedicions https://xitter.gq/t.co/rsAXLTrOGJ

Joined January 2011
Fa exactament dos anys, dues mans van triar un mateix llibre a la vegada. Era l'únic de la llibreria. Els seus propietaris es van mirar i, en un llampec d'inspiració, van decidir compartir la lectura. Avui encara es llegeixen. Tindrem temps. Relats confinats.
7
23
1
283
99,173
Sempre rememoraven en totes les seves cites la intimitat d’aquell primer petó a la calaixera.
1
2
34
462
No em facis tornar a reclamar-te educadament les carícies que em deus.
6
1
38
743
Exacte, tal com imaginaves, una de les seves múltiples funcions és la d'obrellaunes.
2
24
485
Ja no s’imagina dormir sense la seva escalfor.
1
23
527
Ja et vaig advertir que se’t quedaria cara de burro si guanyaves la juguesca.
1
26
537
Amb aquesta acurada tècnica, perfeccionada de generació en generació, podia obrir d’un sol cop qualsevol porta que se li resistís.
1
30
584
Sempre aprofitava les reunions fora ciutat de la directora de la galeria, per transformar clientes engrescades en obres d’art.
1
2
49
740
Amb una dolça carícia podia esborrar els records dolorosos de la setmana.
1
24
499
Quan dansaven tot el seu món es comprimia, només existia el proper moviment. Aclucaven els ulls i es deixaven anar de tal manera, que cap dels dos recordava com havien perdut la roba.
2
31
598
La xafardera pluja va convidar-los amablement a canviar la passejada per una remullada, que anys després recordarien com el començament de tot.
1
1
28
675
Certs temors esdevenen reals perquè s'originen a les profunditats de la nostra imaginació.
2
32
500
La juguesca començava a esdevenir perillosa, però a aquelles alçades de la nit cap de les parelles desitjava ser la primera a marxar.
1
2
44
601
A cada graó que escalava més sola es trobava i més lliure se sentia.
15
372
Feia tres dies que caminaven per aquell desert sense fi. Cada duna era presentada per l'anterior. L'única esperança era descobrir quin paisatge s'amagava rere la muntanya que dibuixava l'horitzó.
2
19
597
No havia obert els ulls però encara sentia com les onades la bressolaven. On l’hauria dut el somieig aquesta vegada?
1
20
734
Ell, que sempre va abraçar la foscor, va sentir l’escalfor de la claror en forma de nom de dona.
2
33
866
El doctor va creure divertit embenar-los amb les mans situades estratègicament i ara no hi ha qui els separi.
2
1
26
751
Sort que essent tan tímid, posseïa un dit gros ben descarat.
3
1
58
722
Mai s'amagava per por, sinó per augmentar la sorpresa.
2
2
73
909
Estem modelats per esberlar-nos i refer-nos una vegada i una altra.
1
32
580