Ramon Sangles i Moles 🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿

🟡 SOBRE LA NOTÍCIA DE L'ARA I ALIANÇA CATALANA: UNA QÜESTIÓ DE COHERÈNCIA. Avui el diari ARA publica que sis militants d'Aliança Catalana han estat expedientats després de promoure una iniciativa per consultar a les bases si el partit s'hauria de presentar a les eleccions generals espanyoles. Segons el rotatiu, també reclamaven canvis en el funcionament intern de la formació. D'entrada, i com sempre, agafo amb pinces les informacions i, sobretot, els enfocaments d'un mitjà subvencionat com l'ARA. Una cosa són els fets contrastats i una altra la interpretació interessada que se'n pugui fer. Dit això, jo tinc una posició molt clara: la coherència política no és negociable. Sílvia Orriols fa anys que defensa que Espanya NO és el nostre país i que Aliança Catalana no ha d'anar a Madrid a participar de les institucions d'un Estat del qual precisament ens volem independitzar. No és cap novetat, cap improvisació ni cap decisió presa d'un dia per l'altre. És una posició política coneguda, defensada públicament i perfectament coherent amb el projecte que representa. Per tant, em costa molt entendre que algú decideixi formar part d'Aliança Catalana i, un cop a dins, pretengui imposar un canvi de rumb en una qüestió que la seva presidenta ja ha deixat meridianament clara. Si el que vols és anar al Congrés dels Diputats, tens altres formacions catalanes que fa dècades que hi van. Aliança Catalana no ha nascut per repetir aquest model. Naturalment, qualsevol militant té dret a discrepar, proposar i debatre. I els expedients disciplinaris han de tenir una justificació i respectar els procediments corresponents. Però una cosa és expressar discrepàncies i una altra intentar modificar des de dins un dels posicionaments polítics més explícits del projecte. Jo mateix considero que no tindria cap sentit afiliar-me a una formació per després exigir-li que renunciés a allò que la diferencia de les altres. No podem reclamar polítics amb principis i després escandalitzar-nos quan una dirigent es manté fidel a allò que fa anys que defensa. Orriols ha dit clarament que, si Aliança Catalana decidís presentar-se a les generals, abandonaria el partit. Es pot compartir o no aquesta posició, però ningú no pot acusar-la d'amagar les seves intencions. I precisament això és el que molts trobem a faltar en la política catalana: polítics que no canviïn de discurs en funció de les oportunitats electorals. Si algú considera imprescindible anar a Madrid, és lliure de defensar-ho. Però potser Aliança Catalana no és el seu partit. ESPANYA NO ÉS EL NOSTRE PAÍS. I DEFENSAR-HO TAMBÉ VOL DIR SER CONSEQÜENTS AMB LES NOSTRES DECISIONS. Per mi, aquesta és la qüestió de fons. Pura coherència.