Traderbcn

Un dia s'inventa la idea de nacionalitzar empreses que ja són públiques i l'endemà vol introduir un impost que ja existeix. Ah i l'anomena "Tax The Rich", perquè en anglès queda més txupiguai! No! Ada! No! El més perillós no són els milmillionaris: aquests al menys generen riquesa i creen milers de llocs de treball. El més perillós són els paràsits que, després d'anunciar que no tenien prou diners per arribar a final de mes, es presenten a les eleccions amb propostes incoherents per a seguir vivint del diner aliè. Això és el més perillós.

Aquesta secta no sap funcionar sense un "enemic": L'enemic de vegades són els especuladors, de vegades són els empresaris, de vegades l'extrema dreta (que vol dir, qualsevol que no formi part de la secta). Sempre troben un enemic contra el que s'ha de "lluitar". I els únics que poden impedir que els "enemics" arribin al poder són ells, que són els que més saben lluitar (a canvi d'una substancial pagueta de 80.000 euros anuals) Un dels seus enemics favorits és el "sector privat". Tot el que va malament a la vida és per culpa del sector privat. Cal lluitar contra el sector privat. La culpa dels accidents de tren és de les "empreses privades", les "privatitzacions" i al "mercat". Per tant, la seva "solució" és la "renacionalització" del sector ferroviari. El problema és que RENFE i ADIF són empreses PÚBLIQUES espanyoles. L'any 2020, per imposició de la UE (un altre ens públic), el govern ON IRENE MONTERO ERA MINISTRA, va haver d'obrir la xarxa a operaris internacionals: Ouigo (que és empresa PÚBLICA francesa) i Iryo (empresa de majoria de capital PÚBLIC del govern d'Itàlia). Per tant, tot els participants del sector són PÚBLICS. És a dir, l'únic responsable de la manca d'inversió, de la poca seguretat, dels accidents i dels 69 MORTS és el sector públic que la secta defensa amb tanta convicció... Però res de tot això impedeix que aquesta dona i la seva secta política li dona les culpes al sector privat i exigeixi que les empreses que ja són públiques passin a ser... públiques. És difícil ser més curt, més ignorant o més sectari. El més espectacular és que encara hi ha gent que es traga les seves ridícules anàlisis i els vota. I així va el país.