Ho diré clarament com ho penso, perquè si no, esperem sempre el moment de dir-ho de manera refinada i mentrestant avancen les idees que ens han de destruir: Cap dels que argumenten contra el vel ho fan per protegir les dones —no tenen en realitat cap altre discurs en cap altre àmbit per fer avançar la llibertat de les dones de fer res. El vel és un pretext per argumentar contra l'Islam de manera que sembli que la idea és protegir un valor progressista, en comptes d'un valor retrògad i xenòfob. L'argument contra l'Islam tampoc és sobre l'Al-Corà, que no han llegit, ni sobre la fe de la gent, que no coneixen, ni sobre el seu comportament íntim, que tant els fa. És sobre els moros, que no els agraden, i pensen que són inferiors culturalment i potser genealògicament també. Els fan una mica de fàstic. La gran quantitat d'immigrants musulmans posa en evidència la decadència a la qual els nostres polítics, al que tots hem votat en un moment o altre, ens han abocat. I ara, des de la impotència d'aquesta decadència, hi ha uns oportunistes polítics, que de tota la vida han estat racistes, que pretenen viure del nostre descontent, de la nostra percepció real i legítima que el país se'ns escola entre els dits. Aquests oportunistes a més volen que no mirem les coses que sí que fem bé i ens fan atractius, no fos cas que ens adonéssim que la nostra única opció no és tornar-nos uns totalitaris. Perquè tingueu-ho clar: primer van a pel vel, però després aniran a pel Corà, i després a per la llibertat religiosa, i finalment a per la llibertat de pensament. Diran que hi ha uns valors, una ètica, i una cultura occidental expressada en una ètnia que s'ha de respectar (això ja ho estan dient els seus equivalents a EUA i nord d'Europa, que van un anys per davant: passeu-vos pels Rt del Musk si voleu un exemple fàcil i fresc). I tenen una idea de cultura que és bàsicament el que ells s'imaginen que els seus avis tenien, però que és una ficció perquè els nostres avis sempre ens expliquen la millor versió del que volen que preservem (i per això els estimem tant). És una ficció que no té en compte com d'aprop de la ratlla de supervivència vivien els nostres ancestres. El principal perill de la democràcia europea ara mateix no és l'Islam. És la islamofòbia. Res d'això no vol dir que no hi hagi sectaris musulmans, o islamistes radicals, o imams que cal combatre. Tampoc vol dir que t'hagi d'agradar l'Islam, o que no el puguis criticar perquè et sembla una mala col·lecció d'idees, fins i tot en la versió moderada i moderna, que és la majoritària. O que no puguis defensar que el vel a l'escola amb menors, no. Em trobareu al vostre costat defensant el vostre dret a encarar-vos a les idees que trobeu nocives, siguin les dels l'islams, les dels cristianismes o les dels ateismes. No és això el que estem veient. El que estem veient és un pendent relliscós que pretén prohibir la llibertat religiosa i atiar les baixes passions de l'electorat per anar-hi en contra. Ho hem vist amb l'antisemitisme milions de vegades, i encara avui, fora del discurs públic, tothom sap que la suposada diferència entre criticar la política del govern d'Israel i l'odi als jueus heretat històricament no és tan clara quan el teu amic activista es deixa anar amb una birra a la mà: no és per casualitat que els mossos fan guàrdia davant de les sinagogues. Aquesta islamofòbia és un tancament del pensament, de la societat, i de la prosperitat dels catalans, i ens impedeix fins i tot parlar d'immigració com persones. Ens aboquen a la animalitat perquè hi ha quatre llestos que es pensen que l'etnicisme barat els donarà un modus vivendi. Sou l'enemic del futur dels nostres fills i no us deixarem passar ni un míl·límetre. Per això tot aquest discurs s'ha convertit en un perill també per la llibertat dels catalans de pensar contra les imposicions de tota mena, especialment l'espanyola. Ja ho diuen obertament, que caldrà pactar amb els espanyols per anar contra els musulmans. M'hi trobaran de cara.