Aleix

Gràcies, Aleix! I no, no diria que va servir de poc. Deixa'm explicar-me, que el tema té més capes. Les peticions populars que fan molt de soroll arriben als equips, això segur. Jo mateix vaig fer servir aquella campanya (i les xifres de vots) més d'una vegada per obrir converses. Però un cop són dins, competeixen amb un munt d'altres peticions, amb dependències internes, amb equips que es barallen per atenció, amb projectes grans, amb prioritats que canvien cada trimestre i amb iniciatives que generen ingressos directament. I amb un exèrcit de product managers que tenen incentius que no tenen res a veure amb aquella funcionalitat concreta. És un sistema molt orgànic: al final algú ha de prendre una decisió, i sovint és una aposta a cegues. A això s'hi afegeix una cosa que costa de veure des de fora: molta gent amb un background molt anglocèntric, o que mai no ha viscut què vol dir conviure amb llengües diferents, senzillament no entén el problema. No és mala fe, és que no tenen el marc mental. I aquí és on el Martiño va marcar la diferència, perquè ell sí que el tenia. Per això jo sóc més partidari d'una altra estratègia, complementària a la pressió popular: anar amb un cas ben construït de com pugen les xifres d'engagement quan adaptes l'experiència a comunitats locals. Hi ha molta literatura sobre com les experiències molt personalitzades (i la localització n'és una peça clau) fan que la gent percebi l'app com a més fiable, més "seva". Ens cal un pitch millor: explicar-nos bé i explicar els beneficis de la diversitat en termes que l'altra banda entengui. Si més engagement vol dir més ús i més ingressos, de cop la prioritat s'alinea amb els incentius d'algú de dins, i llavors les coses passen soles. I tenim un handicap afegit: fora d'aquí molt poca gent és conscient de com de potent és el català a internet en relació amb el seu nombre de parlants. Gràcies a l'activisme, a la @Viquipedia, a @softcatala, a tota la gent que porta dècades picant pedra. Aquesta història s'ha d'explicar millor, perquè és el nostre millor argument i gairebé ningú la coneix. Així que sí: la campanya va servir. Va posar el tema sobre la taula i ens va donar munició. El que va faltar és la resta de la cadena, i per això va caldre que arribés algú com el Martiño i un acord com el del Barça.