Dem脿.....ja ho recordo iaia, 馃挃 22 de novembre.....dia del teu Sant. Sempre recordo el teu nom.....sempre a la meva mem貌ria.
2
6
Fer pans a casa.....anar a vendre'ls..... les mestresses de casa de fa un munt d'anys.......la seva vida i el seu dia a dia. 馃珎鉂わ笍馃挏馃槝
Hi ha pres猫ncies que no desapareixen mai. Es transformen en la nostra manera de mirar, d鈥檈stimar i de sentir. Habiten en els gestos m茅s petits, en all貌 que som sense adonar-nos-en.........
2
17
.........Amb els anys, la vida s鈥檕mple d鈥檜na melancolia dol莽a. Els camins se separen, les complicitats canvien i aprenem que no tots els silencis poden ser compartits, ni totes les tristeses volen ser escoltades.
1
1
17
Un dia l'amor li va preguntar a l'amistat: perqu猫 existeixes tu si ja estic jo? I aquesta li va respondre: Per fer arribar un somriure on tu has deixat una ll脿grima. 鉂わ笍

















