Senyor Català

“Que els bombin a tots”.

Les tres grans debilitats polítiques del MHP Salvador Illa Crec que Salvador Illa té tres grans debilitats polítiques que limiten la seva capacitat de liderar Catalunya. La primera és la subordinació del PSC als interessos polítics de Madrid. Massa sovint, Catalunya no és tractada com un país amb una agenda pròpia, sinó com una peça més d’una partida d’escacs en què el veritable tauler és la política espanyola. Les decisions es prenen pensant en els equilibris del PSOE, en les majories al Congrés o en les batalles electorals estatals, no necessàriament en allò que més convé als catalans. I els catalans n’estem cansats. Cansats de ser moneda de canvi. Cansats de participar en conflictes que no són els nostres. Cansats de veure com Catalunya acaba pagant el preu de batalles alienes, siguin entre PSOE i PP o entre els diferents poders de l’Estat. El president de la Generalitat hauria de tenir una única prioritat: defensar els interessos de Catalunya. La segona és la manca d’empatia. Com s’ha vist aquests dies amb l’incendi de Les Gavarres, el president Illa transmet la sensació de tenir més empatia per les idees que per les persones. Davant d’un incendi, d’una incidència a Rodalies o de qualsevol crisi que afecta milers de ciutadans, el seu discurs és correcte des del punt de vista tècnic, però distant des del punt de vista humà. Governar no és només administrar; és entendre què sent la gent, compartir les seves preocupacions i fer-los sentir que el seu govern és al seu costat. I la tercera és el seu to de superioritat moral. Massa sovint adopta el paper de qui reparteix certificats de bona conducta. Renya l’oposició, renya els ciutadans, renya qualsevol que discrepi del seu criteri. Però aquest nivell d’exigència desapareix quan els errors són propis. Costa recordar una autocrítica clara o una assumpció de responsabilitats. En canvi, tots recordenm que, durant les restriccions de la pandèmia, ell mateix va assistir a la polèmica festa organitzada pel diari El Español, un episodi que va deixar clar que hi havia una doble vara de mesurar entre allò que s’exigia als ciutadans i allò que feien alguns responsables polítics. Cap president és perfecte. Tots s’equivoquen. Però els bons líders tenen tres virtuts imprescindibles: Posen el país per davant del partit, tenen empatia amb les persones i s’apliquen a ells mateixos el mateix nivell d’exigència que reclamen als altres. És precisament en aquests tres aspectes on, al meu entendre, el MHP Salvador Illa falla. Bon dia. ➡️ Like & RT si us plau.

Hi ha una idea que la Sra. Sílvia Orriols no acaba d'entendre, i els seus votants i adeptes tampoc. Catalunya fa 1000 anys que dura. Però Catalunya no és un nació que hagi sobreviscut 1000 anys perquè expulsa gent. Catalunya ha sobreviscut perquè sap construir comunitat. Hem superat guerres, derrotes, crisis econòmiques, dictadures i persecucions. Hem perdut institucions, llibertats i prosperitat. I, malgrat tot, sempre hem acabat tornant a aixecar el país. ... i sempre de la mateixa manera: Junts. Això és el que va entendre millor que ningú en Jordi Pujol quan deia: "És català qui viu i treballa a Catalunya". No era una frase ingenua. Era una estratègia nacional, perfectament formulada. Un país de vuit milions d'habitants no pot permetre's dividir-se entre "els bons" i "els dolents", entre "els de sempre" i "els altres". Necessita sumar totes les persones disposades a treballar, respectar les lleis i sentir aquest país com a propi. Naturalment que qui delinqueix ha de respondre davant la justícia. I si la llei preveu l'expulsió en determinats casos, que s'apliqui. Però pensar que el futur de Catalunya depèn d'expulsar dos xavalins que han robat 10 mòbils i han cremat un container és equivocar-se de batalla. Els grans problemes de Catalunya són uns altres. El retrocés en prosperitat. La manca de productivitat. La dificultat d'accedir a l'habitatge. Una administració inoperant. El declivi educatiu. La baixa natalitat. La incapacitat política per arribar a grans acords de país. La deslleialtat espanyola. Aquí és on ens juguem el futur. La grandesa de Catalunya mai no ha consistit a preguntar qui sobra. Ha consistit a preguntar què podem construir plegats. Con diu algú a qui aprecio molt: "No et quixis i tira". Si fem bé les coses, hi caben tots els qui vulguin formar part del projecte català. Perquè aquesta és la nostra tradició. Es la nostra forma de fer les coses. Fa 1000 anys que funciona. I quan Catalunya treballa unida, és un país extraordinàriament difícil de derrotar. Qui no ho entengui, probablement encara no ha entès què ha fet de Catalunya el país més singular dels darrers 1000 anys, malgrat el seu impecable accent català.