Vicenç Thomas

Avui és un dia trist. Ens deixa Antoni Tarabini, un home estimat, compromès i generós, amb qui vaig tenir la sort de compartir amistat i tantes converses. Socialista de conviccions profundes, va dedicar bona part de la seva vida a defensar la democràcia, la justícia social i una societat més lliure i igualitària. Em qued amb el seu somriure, la seva manera de mirar el món i la seva capacitat de fer sentir millor qui tenia al costat. Una abraçada immensa a la seva família i a totes les persones que l’estimaven. Et trobarem molt a faltar, Toni.

El ple del Congrés dels Diputats acaba de convalidar el Reial Decret-llei que permetrà l’actualització del complement d’insularitat per a 11.000 funcionaris de l’Estat a les Illes Balears. Assolim una altra fita històrica per a les nostres illes, amb una mesura que incrementarà les retribucions d’aquests treballadors, permetrà cobrir de manera més estable els llocs de feina de l’Administració General de l’Estat a les Balears i, en definitiva, millorarà la prestació dels serveis públics a la ciutadania. Vull expressar el meu agraïment als representants dels treballadors i al Ministeri d’Hisenda per la voluntat d’acord que es va concretar en el Reial Decret-llei aprovat pel Consell de Ministres, i als diferents grups parlamentaris que avui han votat a favor de la seva convalidació.

La memòria democràtica no és una qüestió del passat; és un compromís amb la veritat, la justícia, la reparació i la dignitat de les víctimes. La decisió del Tribunal Constitucional reforça la necessitat de continuar protegint aquests valors davant qualsevol intent de fer passes enrere. Esper que aquesta suspensió esdevingui definitiva i que la memòria democràtica continuï avançant amb totes les garanties. Aquest darrer intent ens demostra que continua essent el mateix PP de sempre: el que s’ha oposat als grans avanços democràtics del nostre país, el que nega el nostre passat i la nostra història. Però una vegada més la justícia ens demostra que estam al costat correcte de la història.

Mallorca és un clam: Es Trenc no es toca.

Fa 40 anys, la nostra societat feia una passa valenta i necessària amb l’aprovació de la Llei de Normalització Lingüística. Una llei que no només reconeixia el català com a llengua pròpia de les Illes Balears, sinó que fixava un objectiu clar: garantir-ne l’ús normal en tots els àmbits, des de l’administració fins a l’escola. Aquella llei va ser fruit d’un temps de consens, d’una mirada llarga i d’un compromís profund amb la nostra identitat col·lectiva. Va entendre que la llengua no és només un instrument de comunicació, sinó també una manera de ser i d’expressar la nostra identitat i cultura. Quatre dècades després, el català continua viu, però també amenaçat. Avui veim com l’actual Govern de les Illes Balears el va arraconant cada vegada més a l’àmbit privat, debilitant-ne la presència a les institucions, a l’educació i a l’espai públic. I això no és casual, és una decisió política que posa en risc drets que havien costat dècades de construir. Per això, avui és per alçar la veu, per dir clar que normalitzar una llengua és garantir drets, és assegurar que qualsevol persona pugui viure plenament en català. Defensar el català és defensar una societat més cohesionada, més justa i més lliure. I avui, més que mai, és una responsabilitat col·lectiva impedir que el facin recular.

És un dia trist per a la dignitat de tantes víctimes i famílies que han lluitat durant dècades per trobar als seus familiars assassinats. Però la memòria no s’esborra, les seguirem recordant, honorant i defensant sempre. Perquè sense memòria no hi ha democràcia.