Fill, germà, tiet, cosí, gendre, espòs i pare de 5 🐾 Administració 🧮 Dret 📖 Psicologia 🧠 Treball Social 🕊 Sense 🌍 no anem enlloc #silversurfer
Ciudad Autónoma de Buenos Aire
Joined October 2010
- Tweets15.1K
- Following4.7K
- Followers2.1K
- Likes178K
🧵 El fil del diumenge
MÉS ENLLÀ DEL DIAGNÒSTIC: EL TREBALL SOCIAL EN SALUT MENTAL COMUNITÀRIA
Una aproximació sistèmica, ecològica i biopsicosocial des del Centre de Salut Mental d'Adults de l'Institut Clínic de Neurociències de l'Hospital Clínic de Barcelona
1. Introducció: situar la mirada professional
La incorporació a un Centre de Salut Mental d'Adults (CSMA) representa una oportunitat per aprofundir en la comprensió de la salut mental des d'una perspectiva que transcendeixi la dimensió estrictament clínica.
La salut mental no es pot interpretar únicament a partir d'un diagnòstic, una simptomatologia o una situació individual.
Es construeix i es manifesta en relació amb les condicions materials de vida, les trajectòries personals, els vincles familiars, les xarxes de suport i les oportunitats de participació social.
Aquest article parteix d'una aproximació reflexiva al Treball Social en salut mental, prenent com a referència el Centre de Salut Mental d'Adults, integrat en el Servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Institut Clínic de Neurociències (ICN) de l'Hospital Clínic de Barcelona.
La qüestió que orienta aquesta reflexió és com el Treball Social contribueix a incorporar la dimensió social en l'atenció a la salut mental i com pot afavorir la connexió entre la persona, el sistema sanitari, els serveis socials, la família i la comunitat.
🧵 11/12 "Conclusions"
El Treball Social en salut mental aporta una mirada imprescindible per comprendre les persones més enllà del diagnòstic i situar les seves necessitats en el conjunt de les condicions socials, familiars i comunitàries que configuren les seves trajectòries vitals.
Des del Centre de Salut Mental d'Adults, aquesta perspectiva permet identificar situacions de vulnerabilitat, reconèixer capacitats, promoure l'autonomia i articular respostes amb els diferents recursos sanitaris i socials.
La intervenció social no és un complement secundari de l'atenció clínica, sinó una dimensió professional específica que contribueix a construir una atenció integral, contextualitzada i orientada als drets.
En definitiva, comprendre la salut mental des del Treball Social implica assumir que la recuperació i el benestar no depenen únicament de la intervenció terapèutica, sinó també de les possibilitats reals que té cada persona de viure dignament, mantenir vincles, participar en la comunitat i desenvolupar el seu propi projecte de vida.
Més enllà del diagnòstic, hi ha una persona, una trajectòria vital i un entorn social.
És en aquesta intersecció on el Treball Social troba el sentit de la seva intervenció.
🧵 12/12 Referències bibliogràfiques
Anderson, H., & Goolishian, H. A. (1988). Human systems as linguistic systems: Preliminary and evolving ideas about the implications for clinical theory. Family Process, 27(4), 371–393.
Anderson, H. (2012). Collaborative relationships and dialogic conversations: Ideas for a relationally responsive practice. Family Process, 51(1), 8–24
Anthony, W. A. (1993). Recovery from mental illness: The guiding vision of the mental health service system in the 1990s. Psychosocial Rehabilitation Journal, 16(4), 11–23.
Ballester Frago, M., & Manyà Aragay, C. (2022). Document de bases per a un marc de referència del treball comunitari als serveis socials bàsics. Generalitat de Catalunya, Departament de Drets Socials
Barbero, J. M., & Cortés, F. (2005). Trabajo comunitario. Alianza Editoria
Bronfenbrenner, U. (1979). The ecology of human development: Experiments by nature and design. Harvard University Press.
Campanini, A. (2002). L'intervento sistemico: Un modello operativo per il servizio sociale. Carocci.
Colom Masfret, D. (2013). El diagnóstico social sanitario: Aval de la intervención y seña de identidad del trabajo social sanitario. Editorial UOC.
Constitució espanyola. (1978). Constitució espanyola. BOE núm. 311, de 29 de desembre de 1978.
Crenshaw, K. (1989). Demarginalizing the intersection of race and sex: A Black feminist critique of antidiscrimination doctrine, feminist theory and antiracist politics. University of Chicago Legal Forum, 1989(1), Article 8.
Deegan, P. E. (1988). Recovery: The lived experience of rehabilitation. Psychosocial Rehabilitation Journal, 11(4), 11–19.
Dominelli, L. (2002). Feminist social work theory and practice. Palgrave Macmillan.
Engel, G. L. (1977). The need for a new medical model: A challenge for biomedicine. Science, 196(4286), 129–136.
Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat. Boletín Oficial del Estado, núm. 102, de 29 d'abril de 1986.
Llei 15/1990, de 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 1324, de 30 de juliol de 1990.
Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut. Boletín Oficial del Estado, núm. 128, de 29 de maig de 2003.
Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 3303, d'11 de gener de 2001.
Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i dels drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica. Boletín Oficial del Estado, núm. 274, de 15 de novembre de 2002.
Llei 18/2009, de 22 d'octubre, de salut pública. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 5495, de 30 d'octubre de 2009.
Llei 33/2011, de 4 d'octubre, general de salut pública. Boletín Oficial del Estado, núm. 240, de 5 d'octubre de 2011.
Llei 8/2021, de 2 de juny. Reforma la legislació civil i processal per establir un sistema de suports en l'exercici de la capacitat jurídica, basat en la voluntat i les preferències de la persona.
Marchioni, M. (1999). Comunidad, participación y desarrollo: Teoría y metodología de la intervención comunitaria
Miranda Ruche, X. (2019). Treball social en salut mental: Una anàlisi de la disciplina i la identitat professional a Catalunya. COTSAC.
Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre. Text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social.
Pla director de Salut Mental i Addiccions. (2025). Actualització del marc estratègic i full de ruta (2022-24) del Pla director de salut mental i addiccions. Direcció General de Planificació en Salut.
Pla director de Salut Mental i Addiccions. (2026). Model d’atenció esglaonada a la xarxa de salut mental de Catalunya. Direcció General de Planificació en Salut.
Nacions Unides. (2006). Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat.
🕯️ El fred no mata tothom per igual.
Morir al carrer no és només una tragèdia individual: és el reflex d'una societat que no garanteix el dret a l'habitatge ni una vida digna.
Que ningú no sigui invisible.
Que ningú no quedi en l'oblit.
#NingúSenseRecord
Recordem a totes aquelles persones que durant el 2026 han mort en situació de carrer #ningúsenserecord
📡 Encetem novembre emetent un nou episodi en Hørts Ràdio: 32 tracks que transiten entre l’electrònica, la darkwave i l’indie dance.
FARMING AURA VOL. I > ALL SAINTS > VVA 🔊
Balla i calla 😀
🎧 Enllaç on.soundcloud.com/C8gKGNDeGq…
#HørtsRàdio #IndieDance #darkwave #electronicmusic
Terra de boscos que amaguen llegendes, de castanyes que fan olor de tardor, de sabors de sempre i de mans que mantenen vius els oficis.
De bruixes que habiten la memòria popular i de bandolers que recorrien camins i corriols entre les ombres de les Guilleries.
#Castanyada #Montseny
🇪🇺 Sobirania digital: una qüestió de drets
La sobirania digital europea ha d'anar més enllà de la competència geopolítica i empresarial.
No n'hi ha prou amb controlar les infraestructures digitals: cal garantir la privacitat, el control democràtic, la igualtat d'accés i l'exercici efectiu dels drets socials.
La tecnologia ha d'estar al servei de les persones, no a l'inrevés.
#SobiraniaDigital #DretsDigitals
Marc Conceptual III
📚 3. Sobirania digital i valors europeus
Roberts i col·laboradors (2021) examinen com la Unió Europea vincula la sobirania digital amb la protecció dels seus valors.
El seu estudi assenyala una qüestió fonamental: reforçar l'autonomia europea no garanteix, per si mateix, una protecció efectiva dels valors democràtics.
La sobirania digital també s'ha d'avaluar per la seva capacitat de limitar el poder privat i protegir l'interès públic.
👓 Referència bibliogràfica:
Roberts, H., Cowls, J., Casolari, F., Morley, J., Taddeo, M., & Floridi, L. (2021). Safeguarding European Values with Digital Sovereignty: An Analysis of Statements and Policies. Internet Policy Review, 10(3).
URL: policyreview.info/articles/a…
🧠 Conclusions
La sobirania digital només té sentit si es tradueix en drets efectius, menys desigualtats i més capacitat de decisió democràtica.
No es tracta únicament de qui controla les infraestructures digitals, sinó de qui en defineix les finalitats, qui se'n beneficia i qui en queda exclòs.
La sobirania digital també es mesura per la seva capacitat de generar justícia social.
#SobiraniaDigital #JustíciaSocial