Beyond The Matter 🎗 🇺🇦

The newspaper @VilaWeb_EN reveals today a information for which we will ask for explanations and actions from the president of the @EUparliament and the general secretary. vilaweb.cat/noticies/europea… According to this information, the director for relations with the national parliaments of the @EUparliament leads demonstrations against a law proposal of the Spanish parliament. The fact that he is the president of the PP in Belgium does not give him impunity for breaching, as a European official, the statute of EU officials. Leading a protest against a parliamentary initiative of a parliament of a member state clearly interferes with its functions and is incompatible with the interests of the European Parliament. His position and the salary that European citizens pay him is supposed to serve, among other things, for “fostering cooperation and legislative dialogue with national parliaments by providing advice and expertise to political bodies, Members and administrative entities in Parliament. Among other functions, the DG provides support to inter-parliamentary activities and contributes to the implementation of relevant Treaty provisions” The rule of law is threatened when there are officials who compromise the neutrality of their work. From the moment he takes an active position against a parliamentary initiative of a member state, this person is clearly NOT qualified to continue being responsible for relations with national parliaments. It is a mockery of the Parliament. We will wait for what explanations they give us and what measures they adopt.

He escrit que Espanya és més una percepció de la realitat que no pas una realitat contrastada. Avui us en donaré un exemple del que vull dir amb aquesta afirmació. És un exemple dolorós, pel que significa de manipulació històrica i de menyspreu cap a la societat catalana per part del mateix Govern espanyol (sí, el del PSOE+Podemos). Delata quina mena de gent tenim al davant, capaços de tergiversar la història d'una forma vergonyosa sense parpellejar. Avui @elisabeni escriu un article interessant a @eldiarioes precisament advertint que si es desitja "aconseguir una aproximació a allò que passa o pot passar, els suggeriria llegir la realitat, sense por, perquè conèixer-la i assumir-la, per més que et resulti odiosa, és l'única manera de bregar-hi". Però fa temps que la realitat és, en el si de la cultura política espanyola, un bé escàs i amb poc prestigi social. Es prestigia la murrieria narrativa, la suplantació dels fets per la percepció. En l'informe que el ministre de Justícia va elevar al Consell de Ministres espanyol per la concessió dels indults als presos polítics em va cridar molt l'atenció un punt. El vaig haver de llegir dues vegades per si m'havia passat per alt alguna cosa, perquè el que es desprenia era tan fort que no podia creure que un informe oficial, adoptat al més alt nivell i que constarà en els arxius oficials per a la història, fos capaç d'una omissió tan flagrant. En l'explicació dels fets que han provocat la ruptura profunda entre Catalunya i Espanya (entesos com a subjectes polítics diferents), el Govern espanyol ignora l'element més disruptiu de tots: la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut de Catalunya, dictada l'any 2010. El fet més rellevant, sense el qual no es pot explicar ni en termes polítics ni en termes històrics tot el que s'ha esdevingut després, és ignorat de manera conscient. Llegiu la captura del text original i poseu-vos en la pell d'un historiador d'aquí a cent anys, examinant aquesta part de la història. Vénen a dir que, "tras diversas vicisitudes" els catalans vam perdre la xaveta. És el relat que han imposat els mitjans espanyols (i algun de català) segons el qual als catalans se'ls ha rentat el cervell de tant mirar TV3 o escoltar les ràdios en català (cosa que demostra que tampoc no saben què diuen ni TV3 ni les ràdios). L'ofensa més gran a tot un poble, inclosos els no independentistes del PSC amb el president Montilla al front, és ignorada pel Govern espanyol. El fet més determinant de la política catalana en la seva relació amb Espanya abans del referèndum de l'1 d'octubre --que ens anul·lin l'Estatut que vam votar seguint de manera escrupolosa allò que marca la seva Constitució-- és esborrat de la història. No existeix. De debò que algú pot defensar això? De debò que algú pot creure que un govern que és capaç de manipular la realitat i la història de manera tan vergonyosa és de fiar? Mai no han sentit la necessitat de corregir aquesta greu distorsió de la realitat? Ahir era el catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo el que recordava precisament el que va representar la sentència del 2010, en aquest article que també recomano: eldiario.es/contracorriente/…. No és tan difícil llegir bé la realitat. Encara que no els agradi, perquè certament l'episodi de la sentència del TC és un dels més foscos i tristos de la política espanyola. No poden explicar a ningú que un text aprovat pels dos Parlaments (el català i l'espanyol) i després validat en referèndum, acabi essent anul·lat per un tribunal tan altament polititzat que exercia de tercera cambra parlamentària, on el PP hi tenia mà llarga. Si no assumeixen la realitat, és difícil que puguin bregar-hi, en efecte.

One day you are decisive in order to form a Spanish government, the next day Spain orders your arrest.