Sempre el mateix: posar Espanya al centre i plorar, plorar i plorar. Que si Espanya és cruel, que si és dolenta, que si els espanyolos són uns cabestros, que si no han tingut pietat, que si això, que si allò... Però no es tracta d'això, no es tracta de que Espanya és dolenta. Ni tan sols és cert que sigui dolenta: Espanya és espanyola, i com a espanyola que és és anticatalana, antibasca, antigallega, antiasturiana, anticanària i, en general, anti-qualsevol-cosa-que-posi-en-dubte-l'Espanya-Una-y-no-51. La pregunta, doncs, no és per què Espanya actua com actua, sinó quan començarem nosaltres a actuar igual o pitjor. Quan posarem el poble catalalà al centre del debat i quan definirem el nostre pensament i la nostra acció segons el que ens convé, encara que això ens faci cruels, dolents i sense pietat.